Patògens al rentaplats?
Font: consumer.es
El rentavaixelles s’ha convertit en un dels electrodomèstics essencials en les cuines domèstiques. Per l’ús d’aigua molt calenta i detergents, es considera més un dels més eficaços i segurs. Però en 2011, un estudi realitzat per la Universitat de Ljubljana (Eslovènia) posava en dubte aquesta seguretat en afirmar que els rentaplats poden albergar fongs patògens amb una tolerància inusual a la calor i els detergents. L’article detalla què fongs són resistents a condicions extremes i quins altres fongs més comuns són presents a les cuines.
Rentavaixelles, rentadores o cafeteres poden contenir Exophiala dermatitidis i E. phaemuriformis, dos fongs que han demostrat tenir una tolerància inusual a la calor (al rentaplats poden assolir temperatures de 60 º C a 80 º C), a les elevades concentracions de sal i l’aigua tant àcida com alcalina. Això és el que va concloure el 2011 un grup d’experts eslovens després de prendre mostres de les gomes de les portes dels rentaplats d’unes 200 cases del país. Cal tenir en compte quan es va publicar aquest informe i que els resultats podrien haver variat des de llavors.
Els rentaplats són una forma eficaç de neteja d’estris de cuina. Però també poden ser un bon lloc perquè els fongs habitin en ell: són humits i càlids i tenen abundant matèria orgànica per alimentar-se en forma de restes de menjar. No obstant això, en ells es mantenen condicions que dificulten la supervivència de molts d’aquests patògens, ja que s’assoleixen altes temperatures i s’utilitzen detergents.
Fongs resistents a condicions extremes
Segons la investigació, publicada a la revista britànica Fungal Biology, el 62% dels rentaplats va donar positiu en els fongs esmentats, que també es van detectar en altres electrodomèstics com cafeteres i rentadores, encara que en menor quantitat. Llavors sorprenien els resultats a causa que en el rentaplats s’empren calor intensa, detergents potents i alts nivells de sal que posen difícil la supervivència de qualsevol microorganisme patogen.
Els estudis realitzats fins ara demostren que les espècies Exophiala són fongs comuns en ambients associats la fusta en descomposició i terra enriquit amb deixalles orgàniques. També revelen que poden transmetre a través de les fonts d’aigua. A simple vista tenen l’aparença d’una floridura negre i proliferen en combinació amb detergents en els calaixos del sabó i els segells de goma de la porta.
Les primeres anàlisis van determinar que tenen capacitat d’infectar a les persones, sobretot a les que compten amb un sistema immunològic feble si s’ingereixen (romanen en els plats i coberts rentats).
Per prevenir aquest problema, els experts recomanaven llavors netejar a fons el rentaplats amb una barreja de vinagre i bicarbonat de sodi, així com realitzar un cicle de buit a temperatures elevades i canviar les gomes. És important tenir en compte que les floridures creixen amb la humitat, per això les juntes de les gomes s’assequin entre els diferents usos i es recomani deixar la porta oberta.
Floridures a la cuina
Les floridures tenen dues cares. D’una banda, hi ha els floridures beneficiosos, que són els que desenvolupen un paper fonamental en la producció d’aliments, com certs formatges, als quals ajuden en el procés de maduració i curació.
Però, d’altra banda, hi ha els floridures perjudicials, que són els que apareixen com taques verdes. A mesura que aquests floridures creixen, es formen espores, petites partícules visibles de color verdós, blanc o grisenc en els aliments. Les espores també poden acumular-se en la nevera, els draps de cuina i altres estris i electrodomèstics i poden ser transportades per l’aire, aigua o insectes.
Les zones de la cuina més humides, com aixetes, pica, desguàs i cantonades, tenen un ambient propici perquè creixin les floridures. Si no es mantenen nets i secs, qualsevol símptoma d’humitat servirà per al seu desenvolupament. També poden créixer al cubell de les escombraries (és un clar reservori d’aliments en procés de descomposició en què en un o dos dies poden desenvolupar floridures), les taules de tallar (de fusta i fins i tot de plàstic) i les esponges.
La neteja i la desinfecció són fonamentals per reduir els riscos en una cuina. Mantenir les superfícies i els diferents estris, així com els electrodomèstics, en perfecte estat de neteja és una de les millors fórmules per evitar l’aparició de floridures indesitjables, a més de bacteris patògens.